AMPLIACIÓ DE L'ENERGIA GEOTÈRMICA

• USOS:
  

1. Generación de electricidad
2. Aprovechamiento directo del calor
3. Calefacción y ACS
4. Refrigeración por absorción
   

• GENERACIÓN DE ELECTRICIDAD:

Se produjo energía eléctrica geotérmica por vez primera en Larderello, Italia, en 1904. Desde ese tiempo, el uso de la energía geotérmica para electricidad ha crecido mundialmente a cerca de 8.000 megawatt de los cuales EEUU genera 2.700 MW.

Aventatges i inconvenients de l'energia geotèrmica

• Ventajas:

1. Es una fuente que evitaría la dependencia energética del exterior.
2. Los residuos que produce son mínimos y ocasionan menor impacto ambiental que los originados por el petróleo, carbón...

• Inconvenientes:

1. En ciertos casos emisión de ácido sulfhídrico que se detecta por su olor a huevo podrido, pero que en grandes cantidades no se percibe y es letal.
2. En ciertos casos, emisión de CO2, con aumento de efecto invernadero; es inferior al que se emitiría para obtener la misma energía por combustión.
3. Contaminación de aguas próximas con sustancias como arsénico, amoníaco, etc.
4. Contaminación térmica.
5. Deterioro del paisaje.
6. No se puede transportar (como energía primaria).
7. No está disponible más que en determinados lugares.

ENERGIA GETTÈRMICA, una altre manera de produïr energia

__Està amb castellà però s'entèn bé__

Definición: La energía geotérmica es aquella energía que puede ser obtenida por el hombre mediante el aprovechamiento del calor del interior de la Tierra. El calor del interior de la Tierra se debe a varios factores, entre los que caben destacar el gradiente geotérmico, el calor radiogénico, etc. Geotérmico viene del griego geo, "Tierra", y thermos, "calor"; literalmente "calor de la Tierra".

Tipos de fuentes geotérmicas: Se obtiene energía geotérmica por extracción del calor interno de la Tierra. En áreas de aguas termales muy calientes a poca profundidad, se perfora por fracturas naturales de las rocas basales o dentro de rocas sedimentarios. El agua caliente o el vapor pueden fluir naturalmente, por bombeo o por impulsos de flujos de agua y de vapor (flashing). El método a elegir depende del que en cada caso sea económicamente rentable. Un ejemplo, en Inglaterra, fue el "Proyecto de Piedras Calientes HDR" (sigla en inglés: HDR, Hot Dry Rocks), abandonado después de comprobar su inviabilidad económica en 1989. Los programas HDR se están desarrollando en Australia, Francia, Suiza, Alemania. Los recursos de magma (rocas fundidas) ofrecen energía geotérmica de altísima temperatura, pero con la tecnología existente no se pueden aprovechar económicamente esas fuentes.
En la mayoría de los casos la explotación debe hacerse con dos pozos (o un número par de pozos), de modo que por uno se obtiene el agua caliente y por otro se vuelve a reinyectar en el acuífero, tras haber enfriado el caudal obtenido. Las ventajas de este sistema son múltiples:

• Hay menos probabilidades de agotar el yacimiento térmico, puesto que el agua reinyectada contiene todavía una importante cantidad de energía térmica.
• Tampoco se agota el agua del yacimiento, puesto que la cantidad total se mantiene.
• Las posibles sales o emisiones de gases disueltos en el agua no se manifiestan al circular en circuito cerrado por las conducciones, lo que evita contaminaciones.

Tipos de yacimientos geotérmicos según la temperatura del agua

1. Energía geotérmica de alta temperatura. La energía geotérmica de alta temperatura existe en las zonas activas de la corteza. Esta temperatura está comprendida entre 150 y 400 ºC, se produce vapor en la superficie y mediante una turbina, genera electricidad. Se requieren varios condiciones para que se dé la posibilidad de existencia de un campo geotérmico: una capa superior compuesta por una cobertura de rocas impermeables; un acuífero, o depósito, de permeabilidad elevada, entre 0,3 y 2 km de profundidad; suelo fracturado que permite una circulación de fluidos por convección, y por lo tanto la trasferencia de calor de la fuente a la superficie, y una fuente de calor magmático, entre 3 y 15 km de profundidad, a 500-600 ºC. La explotación de un campo de estas características se hace por medio de perforaciones según técnicas casi idénticas a las de la extracción del petróleo.
2. Energía geotérmica de temperaturas medias. La energía geotérmica de temperaturas medias es aquella en que los fluidos de los acuíferos están a temperaturas menos elevadas, normalmente entre 70 y 150 ºC. Por consiguiente, la conversión vapor-electricidad se realiza con un rendimiento menor, y debe explotarse por medio de un fluido volátil. Estas fuentes permiten explotar pequeñas centrales eléctricas, pero el mejor aprovechamiento puede hacerse mediante sistemas urbanos reparto de calor para su uso en calefacción y en refrigeración (mediante máquinas de absorción).
3. Energía geotérmica de baja temperatura. La energía geotérmica de temperaturas bajas es aprovechable en zonas más amplias que las anteriores; por ejemplo, en todas las cuencas sedimentarias. Es debida al gradiente geotérmico. Los fluidos están a temperaturas de 50 a 70 ºC.
4. Energía geotérmica de muy baja temperatura. La energía geotérmica de muy baja temperatura se considera cuando los fluidos se calientan a temperaturas comprendidas entre 20 y 50 ºC. Esta energía se utiliza para necesidades domésticas, urbanas o agrícolas.

Notícia

L'ENERGIA SOLAR GUANYA TERRENY A L'EÒLICA

La Malla.net

Article de Joan Ramon Mendo, tècnic de l’àrea de defensa ambiental del GEPEC-Ecologistes de Catalunya.

S’està construint a Flix el major parc solar fotovoltaic de Catalunya i un dels més grans d’Europa, amb una potència superior a 8 MW que ocuparà 40 hectàrees de terreny a l’entorn d’Ercros. Aquest parc suposa una embranzida important a l’energia solar, que ja es troba en condicions de competir amb l’eòlica. Tanmateix, cal ser prudent i anticipar-se els errors que s’han comès amb l’eòlica.Per als qui estimem la fauna local, els espais naturals i el paisatge del nostre territori, l’avenç de l’energia solar front a l’eòlica obre un camí d’esperança. Front a alguns plantejaments ecologistes globals, que únicament valoren qüestions planetàries sense entendre que el planeta és un mosaic natural i que les parts són més importants que el conjunt, els plantejaments ecologistes locals cerquen fórmules que puguin satisfer el desenvolupament sostenible sense perjudicar la conservació del patrimoni natural.
Els parcs solars poden suposar una molt bona alternativa als parcs eòlics, però sempre que compleixin uns requisits bàsics i imprescindibles de sostenibilitat:
* preservació de l’entorn natural* producció elèctrica descentralitzada i lligada als nuclis de consum* integració en àrees industrials o urbanes* proximitat a les línies d’evacuació elèctrica sense necessitat de construir-ne de noves* equilibri territorial d’acord a les necessitats de consum local* no massificació
Sostre energètic?
Seguint aquest breu decàleg podríem arribar a una situació futura de sostenibilitat energètica? NO. Senzillament, cal que la construcció d’instal·lacions de producció energètica vagi estretament lligada a una política ferma basada en l’estalvi i l’eficiència energètica. L’home és un àvid consumidor d’energia. Primer va ser la llenya, per escalfar-se. Després el carbó, per moure enginys de vapor. Després el petroli i els seus derivats, per alimentar motors de combustió. Tot seguit els reactors nuclears, amb les conseqüències negatives i efectes a llarg termini que tots coneixem. Avui dia parlem d’energies renovables: solar, eòlica, biomassa, geotèrmica,…. Però o­n es troba realment el sostre energètic del nostre planeta?
No hi ha sostre, així de fàcil. L’ús que fem de l’energia dependrà directament del compromís polític dels governs, i dels nivells de riquesa que l’energia generi. L’única limitació possible és el territori, aquell bocí de món o­n vivim, i que per a nosaltres és tan valuós i per altres “pseudoecologistes” és tan banal.
Així doncs, hem de valorar les infrastructures energètiques amb perspectiva i sentit comú. De res serveix que es potenciïn les energies renovables si es segueixen construint centrals tèrmiques i nuclears. Ja hem arribat a la paradoxa de ser capdavanters en producció d’energia eòlica i al mateix temps de situar-nos entre els països que més lluny estan de complir el protocol de Kyoto sobre emissions de gasos amb efecte hivernacle. Com podem, doncs, defensors de l’ecologisme global, apostar per un model energètic com l’espanyol? Com es pot donar suport al Pla d’Energia de Catalunya? o­n està el Pla de tancament de Centrals Nuclears? Perquè tant de soroll i tan poques nous? A qui beneficia l’escalada especulativa del sector energètic?
Un preu elevat
Tornant a Flix, creiem que 40 hectàrees de sòl aprofitable per altres usos és un preu ambiental elevat, tot i que valorem molt positivament que no s’hagi fet enmig del Delta o a dalt del MontCaro. Mirant altres contrapartides, i fent una comparativa amb una altra instal·lació de l’empresa Ecotècnia (promotora del parc solar), ens adonem que el parc solar de Flix equival a tres parcs eòlics de Villalba, la qual cosa suposarà un nombre important de voltors que no acabaran destrossats per les aspes d’un molinet. Estaria bé que quan es facin valoracions ambientals de les energies renovables no es mesuri només la quantitat de CO2 que es deixarà d’emetre, sinó també:
* les hectàrees de sòl agrícola o forestal que es perdran per sempre* el nombre de rapinyaires que moriran o perdran el seu territori vital* els quilòmetres de línies elèctriques d’alta tensió que caldrà construir* el nombre de famílies que perdran l’oportunitat de desenvolupar activitats basades en el turisme rural o l’agricultura sostenible* la quantitat de primes que perceben els promotors de parcs solars i eòlics, i que perdran els particulars que vulguin implantar l’energia solar a casa seva* els kilowatts que es perden durant el transport de l’electricitat als punts de consum allunyats
També, i de forma demagògica, s’acostuma a donar l’equivalència de les instal·lacions de producció energètica segons el nombre de famílies que consumiran aquesta electricitat. En aquest sentit volem recordar les dades publicades en l’anuari del Departament de Medi Ambient, que indiquen que el consum final d’energia a l’àmbit domèstic suposa únicament un 13,3%, front a un 37,7% del sector transport, un 34,2% del sector industrial, un 10,9% del sector serveis i un 3,8% del sector primari. Per tant, seria més adient donar l’equivalència energètica en dividends o primes per a accionistes que obtindrà el sector industrial i de transports, i que el ciutadà subvenciona sense saber-ho.
Endavant amb els parcs solars, però, si us plau, amb racionalitat, evitant al màxim els interessos especulatius del sector energètic empresarial, i fomentant l’energia solar tèrmica i fotovoltaica descentralitzada.

Video sobre les conseqüències del canvi climàtic

El canvi climàtic és un factor de precupació per algunes persones, per tant penso que cal fer-ne referència en aquest blog.

Aquest video, fa una visio de cares al futur de les conseqüències del canvi climàtic.


http://es.youtube.com/watch?v=NirEvUCU8JM

CENTRALS NUCLEARS

• Amb aquesta entrada intento informar sobre l'energia nuclear, fent-ne un petit resum i comparacions.
  

Definició: Una central nuclear és aquella instal·lació capaç de produir energia elèctrica a partir de l'energia calorífica produïda per una reacció nuclear de fissió, consisteix en trencar els àtoms de elements radioactius, com l'urani i el plutoni. La calor generada s'utilitza per produir vapor d'aigua en pressió, que fa funcionar una turbina de vapor, la qual mou l'alternador, que és on es produeix l'energia elèctrica.

Funcionament: L'element principal de una central nuclear és el reactor nuclear, format per un edifici de contenció de doble mur. Allà es troba el nucli del reactor i el generador de vapor.

1. El reactor nuclear produeix d'una forma controlada la fissió dels àtoms de urani o plutoni. Es generarà una gran quantitat de calor que ha de ser absorbida per un refrigerant (aigua lleugera, pesant, heli etc.)
2. En el generador de vapor, el calor absorbit per el refrigerant del nucli reactor és transmès a l'aigua, produint conseqüentment aigua a pressió.
3. El vapor a pressió fa girar la turbina de vapor.
4. La turbina de vapor transmet el seu moviment a l'alternador a través d'un eix solidari.
5. L'alternador és capaç de produir energia elèctrica a partir del moviment.
6. L'aigua calent procedent del condensador, és refredada en la torre de refrigeració, gràcies a l'aigua freda d'un riu, llac o mar.
7. L'aigua freda és enviada a la caldera, per tornar a repetir el procés.

• AVANTATGES I INCONVENIENTS:

- Els aventatges:

1. Un dels materials utilitzats per destruir és l'urani del qual encara queden moltes reserves.
2. La tecnologia emprada està molt desenvolupada i té una gran productivitat, ja que amb quantitats mínimes d'urani o plutoni es produeixen grans quantitats d'energia.
   

- Els inconvenients:

1. Alt cos de les instal·lacions en material i en manteniment.
2. Residus que es produeixen. Difícil cost i emmagatzenament. Perillosos a curt i llarg plaç.
3. Alt risc d'accident de fuga radioactiva. Provocaria grans problemes humans i materials.
   
   

El consumo energético de un hogar español es un 60% superior a la media europea

Ese dato, y muchos otros, aparece en “Construimos Valor. Incentivos a la Construcción Sostenible”, un informe que acaba de hacer público la Fundación Entorno-BCSD y que propone toda una batería de medidas e incentivos “para fomentar la sostenibilidad en la construcción”.¿Sabías que España solo recicla el 5% de sus residuos de construcción y demolición? Holanda, Bélgica y Dinamarca, por ejemplo, se sitúan entre el 80 y el 90%. Pues bien, aquí, apenas un 5%, es decir, una ínfima parte de los residuos que produce un sector muy activo y que se ha revelado extraordinariamente rentable a lo largo de los últimos años en España, esa meca de la construcción, ese país de la Unión Europea en el que más vivienda se construye cada año. España edifica más que Italia, Francia y Reino Unido juntos. La energía, los residuos, el daño ambiental, el impacto social, los retos económicos... “Construimos Valor. Incentivos a la Construcción Sostenible” es un informe de la Fundación Entorno-BCSD España que analiza todo lo susodicho y que ha sido elaborado por un Grupo de Trabajo que auspicia la Fundación –el Grupo de Construcción Sostenible– y al que pertenecen las empresas Acciona, Adif, Bancaja Habitat, Cemex, Grupo Eroski, FCC Construcción, Gas Natural, Holcim, IBERDROLA Inmobiliaria y Philips.Expertos del Observatorio de la SostenibilidadEl informe ha contado además con la colaboración del BBVA y con la ayuda de un Panel de Expertos, tutelado por el Observatorio de la Sostenibilidad en España, con amplia experiencia en urbanismo, arquitectura, movilidad, energía, vivienda y economía.Además del análisis y la reflexión, “Construimos Valor...” propone una batería de incentivos normativos, fiscales y de acceso a capital que permitan a las empresas inmobiliarias, constructoras, promotoras y de suministro de materiales y equipamientos incorporar criterios ambientales y sociales que supongan una ventaja competitiva.Según la Fundación, estas actuaciones están orientadas “a fomentar la creación de valor sostenible en seis grandes ejes de acción: planificación territorial, parque edificatorio existente (rehabilitación), energía, uso de recursos e impacto ambiental, movilidad sostenible y calidad de vida”.