Autoritzen els parcs solars del Siurana, Ordis i Cabanelles amb una potència de 300 KW i suspenen el de Capmany
La comissió territorial d'Urbanisme a Girona ha donat el vist-i-plau a sis projectes de parc solar amb una potència instal·lada de 3.900 KW. Els parcs estaran situats a Foixà (1.000 KW), Sant Feliu de Buixalleu (2.500 KW), la Tallada d'Empordà (100 KW), Siurana (100 KW), Ordis (100 KW) i Cabanelles (100 KW).
TANIA TAPIA · ACN La comissió ha suspès un altre parc a Capmany perquè a l'expedient hi mancava l'informe de paisatge. Urbanisme també ha aprovat la creació d'una nova zona industrial a Santa Cristina d'Aro de 14 hectàrees, l'ampliació d'uns laboratoris a Amer i la construcció de 24 habitatges a Vilopriu, entre d'altres. La comissió ha deixat sobre la taula l'aprovació de la construcció de la pedrera a la Garriga d'Empordà que compta amb l'oposició dels veïns que han constituït la plataforma 'Salvem la Garriga'. El director general d'Urbanisme, Pere Solà, ha afirmat que estan buscant una solució al conflicte conjuntament amb l'ajuntament i que es podria canviar la ubicació.Solà ha explicat que després de donar vull verda als projectes de parcs solars als sis municipis, cal que els promotors demanin la llicència d'activitats als ajuntaments. Serà el departament de Medi Ambient i la Direcció General del Paisatge qui posi condicions als projectes alhora d'instal·lar les plaques i minimitzar-ne l'impacte visual, entre d'altres.Destaca també l'aprovació definitiva d'una d'un pla parcial industrial a la zona del Molí d'en Tarrés, a Santa Cristina d'Aro -a la intersecció entre la variant i l'antiga carretera- de 14 hectàrees. Urbanisme ha posat però tres prescripcions que prohibeixen que hi hagi més d'una activitat en parcel·les inferiors als 800 metres quadrats, també ha ajustat els accessos des de la carretera que proposava l'ajuntament i obliguen a què la faixa de protecció a banda i banda de la carretera sigui de 20 metres no edificables.Una altra aprovació afecta al municipi de Vilopriu, on l'ajuntament volia construir al camí de Sant Mori de Valldevià un total de 33 habitatges. L'ordenament municipal fixava en 18 el nombre d'habitatges a la zona, l'ajuntament proposava fer-ne 33 i, finalment, la comissió n'ha autoritzat 24. Solà ha explicat que la zona compta amb dues parcel·les diferenciades -una a una zona boscosa i l'altra planera- i ha obligat l'ajuntament a fer tots els habitatges -són cases unifamiliars- a la zona planera i conservar l'àrea boscosa com a zona d'espais lliures.Frenada la pedrera de la GarrigaUrbanisme ha estudiat l'expedient que han presentat per construir una pedrera amb una extensió de 27 hectàrees i una profunditat de 45 metres, a la Garriga d'Empordà, dins el terme de Llers. Solà ha explicat que amb la llei mediambiental a la mà, Urbanisme podria autoritzar la construcció de la pedrera, però l'oposició popular ha fet que la comissió retardi el veredicte. 'Volem estudiar-ho millor per veure si pot anar a un altre lloc', ha reconegut Solà que ha indicat que no pot avançar quina pot ser la solució perquè han de començar les converses amb l'ajuntament.Des que el projecte es va començar a tramitar, al 2004, es va crear una plataforma ciutadana d'oposició a la pedrera que defensa la singularitat paisatgística de la zona on es pretén construir la pedrera i demana que es traslladi cap a la zona de llevant, on ja s'hi fan altres activitats extractives.
TANIA TAPIA · ACN La comissió ha suspès un altre parc a Capmany perquè a l'expedient hi mancava l'informe de paisatge. Urbanisme també ha aprovat la creació d'una nova zona industrial a Santa Cristina d'Aro de 14 hectàrees, l'ampliació d'uns laboratoris a Amer i la construcció de 24 habitatges a Vilopriu, entre d'altres. La comissió ha deixat sobre la taula l'aprovació de la construcció de la pedrera a la Garriga d'Empordà que compta amb l'oposició dels veïns que han constituït la plataforma 'Salvem la Garriga'. El director general d'Urbanisme, Pere Solà, ha afirmat que estan buscant una solució al conflicte conjuntament amb l'ajuntament i que es podria canviar la ubicació.Solà ha explicat que després de donar vull verda als projectes de parcs solars als sis municipis, cal que els promotors demanin la llicència d'activitats als ajuntaments. Serà el departament de Medi Ambient i la Direcció General del Paisatge qui posi condicions als projectes alhora d'instal·lar les plaques i minimitzar-ne l'impacte visual, entre d'altres.Destaca també l'aprovació definitiva d'una d'un pla parcial industrial a la zona del Molí d'en Tarrés, a Santa Cristina d'Aro -a la intersecció entre la variant i l'antiga carretera- de 14 hectàrees. Urbanisme ha posat però tres prescripcions que prohibeixen que hi hagi més d'una activitat en parcel·les inferiors als 800 metres quadrats, també ha ajustat els accessos des de la carretera que proposava l'ajuntament i obliguen a què la faixa de protecció a banda i banda de la carretera sigui de 20 metres no edificables.Una altra aprovació afecta al municipi de Vilopriu, on l'ajuntament volia construir al camí de Sant Mori de Valldevià un total de 33 habitatges. L'ordenament municipal fixava en 18 el nombre d'habitatges a la zona, l'ajuntament proposava fer-ne 33 i, finalment, la comissió n'ha autoritzat 24. Solà ha explicat que la zona compta amb dues parcel·les diferenciades -una a una zona boscosa i l'altra planera- i ha obligat l'ajuntament a fer tots els habitatges -són cases unifamiliars- a la zona planera i conservar l'àrea boscosa com a zona d'espais lliures.Frenada la pedrera de la GarrigaUrbanisme ha estudiat l'expedient que han presentat per construir una pedrera amb una extensió de 27 hectàrees i una profunditat de 45 metres, a la Garriga d'Empordà, dins el terme de Llers. Solà ha explicat que amb la llei mediambiental a la mà, Urbanisme podria autoritzar la construcció de la pedrera, però l'oposició popular ha fet que la comissió retardi el veredicte. 'Volem estudiar-ho millor per veure si pot anar a un altre lloc', ha reconegut Solà que ha indicat que no pot avançar quina pot ser la solució perquè han de començar les converses amb l'ajuntament.Des que el projecte es va començar a tramitar, al 2004, es va crear una plataforma ciutadana d'oposició a la pedrera que defensa la singularitat paisatgística de la zona on es pretén construir la pedrera i demana que es traslladi cap a la zona de llevant, on ja s'hi fan altres activitats extractives.
No hay comentarios:
Publicar un comentario